Mil·lenari del monestir de Montserrat

El proper any 2025 commemorarem el mil·lenari de la fundació del monestir de Montserrat per part d’Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà i bisbe de Vic. La història ens diu que ja vers l’any 880 a la muntanya de Montserrat hi havia una petita ermita dedicada a la Mare de Déu. No fou fins unes dècades més tard, el 1025, quan un grup de monjos de Ripoll, enviats pel seu abat, van construir un cenobi benedictí al costat de l’esmentada ermita. Naixia així el monestir de Montserrat, que ha estat sempre marcat per aquesta doble vessant: monestir benedictí i santuari marià. És a dir, un lloc de pregària, de vida evangèlica, de pelegrinatge i d’esperança.

Que el fundador fos l’abat i bisbe Oliba, un dels promotors més importants de la pau que hi va haver durant l’Edat Mitjana, ha marcat profundament el monestir de Montserrat al llarg de la seva història. Durant mil anys, Montserrat ha volgut ser un indret d’acollida i de trobada, un indret d’escolta, de comprensió i de pau. Així, l’empremta del seu fundador potenciava el carisma que els monjos benedictins han intentat viure des de ben al començament de l’Edat Mitjana, al segle VI. No en va, un dels seus principals lemes ha estat sempre: Pax! Un lema senzill però profund.

La vida monàstica benedictina va ser resumida de manera ben eloqüent el 24 d’octubre de 1964 pel Papa Sant Pau VI en la carta apostòlica Pacis nuntius, en què proclamà Sant Benet com a patró d’Europa. Deia en aquest text que Sant Benet i els seus fills van aportar progrés cristià «amb la creu, amb el llibre i amb l’arada». La creu, el llibre i l’arada. Tres símbols que al llarg de mil anys també s’han anat forjant en el monestir de Montserrat, no per quedar closos dins de les parets del cenobi sinó per ser compartits amb tota la societat.

Efectivament, al llarg de centenars de generacions de monjos, el monestir de Montserrat ha treballat amb la creu, signe de fe i d’espiritualitat; amb el llibre, signe de cultura i de pensament; i amb l’arada, signe de construcció social i de progrés. I ho ha fet amb la voluntat d’estar arrelat a la terra que l’ha vist néixer però que a la vegada l’ha obert al món. Arrelats a la terra i oberts al món, testimonis de fe i acollidors de tothom, agraïts pel passat i caminant cap al futur. Aquest és l’esperit amb què el monestir de Montserrat es disposa a celebrar el seu primer mil·lenari d’existència.

Mil anys caminant conjuntament (enllaç al missatge del P. Abat Manel Gasch i Hurios).

Disposats a viure un moment històric (enllaç al missatge del P. Bernat Juliol i Galí, Comissari del mil·lenari 2025).