'Memòria’ de Jordi Isern al Museu de Montserrat

La Sala Daura del Museu de Montserrat (MDM) presenta, del 13 de desembre al 3 de maig de 2020, la mostra Memòria, de Jordi Isern (Barcelona, 1962), comissariada per José Corredor-Matheos.

L’obra de Jordi Isern es caracteritza per una necessitat de conèixer més enllà del que ens permeten els nostres sentits. Ens atrau, ens inquieta i ens desperta en el nostre interior un ressò, com si dins tinguéssim rastres d’un coneixement previ i ens resultessin familiars. Les tres parts d’aquesta exposició, que en total compta amb 147 peces –totes elles creades per a aquesta instal·lació-, mostren les etapes d’un procés de reflexió i de vivència personal de l’artista.

En la primera cambra, el conjunt de rostres i cossos representen la Memòria del meu cos; en la segona, els cinc llits pintats evoquen la Memòria de l’abisme; finalment, en el tercer espai, Memòria del Tot, trobem la peça d’un sudari que vol suggerir l’Absolut. Tant el que és pla com el tridimensional, si deixem que actuï dins nostre, acaba formant part de nosaltres, espectadors, que som convidats a ser actors d’aquest muntatge. Jordi Isern és un artista conscient de les seves passes i cerca la transcendència: deixar que els límits del coneixement s’esvaeixin i es pugui percebre la visió última de l’Absolut.

Isern ha fonamentat el seu treball artístic dels darrers anys en la reflexió sobre la mirada de la pintura. Com la veu ell i el públic, i com ens mira. L’artista es preocupa per generar a l’espectador un clima perceptiu i transcendent i les seves exposicions-escenaris pretenen generar espais on es pugui respirar profundament l’obra. Aquest és també el propòsit de la mostra que ha preparat per al Museu de Montserrat. Isern cerca una experiència meditativa, un espai reflexiu sobre el sentit de l’existència humana, fent memòria del propi cos, de les pors i dels anhels.

Jordi Isern va néixer a Barcelona l’any 1962 i actualment viu a Sant Iscle d’Empordà. És Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Va obtenir la beca d'Arts Plàstiques de la Generalitat (1985) i la de pintura de la Fundació Güell (1986). Els darrers anys ha desenvolupat el projecte Origen al Museu de la Garrotxa d’Olot i a diversos espais de Girona. També ha pres part en el cicle Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona.

Memòria, a ulls del comissari: José Corredor-Matheos

En paraules del comissari de la mostra, José Corredor-Matheos: “L’obra de Jordi Isern es caracteritza per una necessitat i un impuls de conèixer més enllà del que ens permeten habitualment els nostres sentits. I no es tracta del que podríem considerar la imaginació ni, molt menys, de fantasia. Contràriament, podríem dir que respon a una visió més realista i directa, profunda, del que és l’habitual. Per això ens atrau i fins i tot ens inquieta i desperta en el nostre interior un ressò, com si dins tinguéssim rastres d’un coneixement previ i ens resultessin familiars”. “Una altra peculiaritat de l’art de Jordi Isern –afirma Corredor-Matheos- és que resulta difícil classificar-la en els ordres establerts: pintura i escultura? I, al mateix temps, es tracta de figuració o d’abstracció, d’integració i unificació o de descomposició i dispersió? Això ens fa veure, en el cas dels artistes més profunds, que els mots, el llenguatge, ens resulten inútils. És una cosa i una altra, tot i res”.

L’historiador i crític d’art José Corredor-Matheos explica que les tres parts de la mostra que es pot veure a Montserrat exposen les etapes d’un procés: “Els rostres i altres imatges de Memòria del meu cos, que representen la Passió; els cinc llits pintats de Memòria de l’Abisme, que representen la Mort; la peça d’un sudari que il·lumina Memòria del Tot vol presentar l’Absolut. Tant el que és pla com el tridimensional, si deixem que actuï dins nostre, acaba formant part de nosaltres, espectadors. El despullament del cos humà és símbol d’essencialitat. Nus arribem a aquest món i nus en sortim. I nus hauríem d’anar simbòlicament pel món. Jordi Isern és un dels rars artistes que són conscients de les seves passes i cerca la transcendència, el deixar que els límits del coneixement s’esvaeixin i es pugui percebre la visió última de l’Absolut”.