''Mediterrani'', una gran antològica de Joan Barbarà en el MDM

La Sala Daura del Museu de Montserrat (MDM) acull, fins el 23 de febrer de 2014, una exposició d’homenatge a Joan Barbarà, considerat un dels millors gravadors catalans del segle XX. Amb el títol Mediterrani, la mostra recull un centenar d’obres, entre gravats, olis i dibuixos, i s’articula al voltant de temes com el paisatge, l’arquitectura, els productes de la terra i la mar.

Entre les obres que es poden trobar a Montserrat hi ha diferents sèries de gravats. El bloc Empúries, inici d’un retorn (1992-2002) compta amb gravats gegantins de fins a dos metres, impresos amb un enorme tòrcul al seu taller. El que porta per nom Eivissa (1948-2008) té 36 gravats en diferents tècniques calcogràfiques de petit format. A Costes del Garraf (2008) hi ha 5 gravats de 1,80m., acolorits a mà creant diferents llums. Negre sobre Negre (1995) és la construcció i destrucció d’un mateix coure. Liceu és una obra emblemàtica a partir d’apunts que va dibuixar Joan Barbarà quan va visitar les restes del teatre, destruït per l’incendi de 1994, amb Montserrat Caballé, que en aquella circumstància va cantar El Cant dels Ocells, acompanyada al violoncel per Pere Busquets. I també es poden veure altres gravats independents, de mides mitjanes i molt rics en tècniques, elaborats entre els anys 1954 i 2000. Igualment, l’exposició té una sala dedicada a pintures a l’oli (1963-1972) i collages sobre tela (2006); 25, en total. Finalment, la mostra s’arrodoneix amb dues sèries de dibuixos acolorits –dues sèries realitzades l’any 2006– i dos retrats a llapis, de l’any 1947.

L’exposició Mediterrani, que es pot veure per primer cop a Montserrat, està previst que viatgi, a partir del 23 de febrer de 2014, entre d’altres, al Museu Goya de Castres (França) –a partir de l’octubre de 2014-, a la National Gallery de Londres –gravats que s’acompanyaran de dibuixos, el 2015–, i a la Biblioteca Nacional de París –obra gràfica i llibres de la seva col·lecció, el 2015–. Cal recordar que Joan Barbarà té obra a 16 institucions públiques de nou països.

Joan Barbarà (Barcelona, 1927) és un artista gravador de renom universal. Al seu taller, i sota la seva direcció, han editat l’obra gràfica els grans artistes contemporanis, com ara Miró, Tàpies, Saura, Chillida, Hartung, entre molts altres. Va exposar per primer cop als disset anys, l’any 1943, a la col·lectiva Els Blaus amb Joan Ponç i August Puig al Centre Excursionista de Sarrià. L’any següent va muntar el seu primer taller al carrer Argenteria de Barcelona. Assisteix als cursos d’Antoni Prats, on coneix Pamen Trenkle, que esdevindrà la seva dona, i amb la qual tindrà tres fills. Participa en els cursos i tallers de Francesc Mèlich i Edouard Chimot. Il·lustra amb gravats el text de Joan Triadú per al llibre Collsacabra (1949). Comença el llibre Eivissa, que enllesteix l’any 2008. Exposa els seus olis a les Galeries Laietanes, a la Biennal Hispanoamericana i a la Sala Dalmau, i els gravats, a la Galeria Maeght. L’any 1953 obté el primer premi de gravat a l’Exposició Municipal de Barcelona.

Contacta amb Pío Baroja, amb el qual s’intercanvien textos i dibuixos. Gràcies a una beca de l’Institut Francès, va viatjar a París, on funda l’Atelier de Recherches Plàstiques et Techniques Calcographiques amb Lluís Bracons. Allà col·labora amb diversos tallers i coneix Salvador Dalí, que li presenta Picasso, Miró i altres creadors del moment. De tornada a Barcelona, reuneix en el seu propi taller els artistes de la seva generació: Tàpies, Chillida i Saura, amb els seus mestres suara esmentats. El seu taller es troba saturat de grans projectes i esdevé un centre d’estudi d’interès internacional, els resultats del qual són avalats pels editors més acreditats.

A més, escriptors tan importants com Joan Triadú, Baltasar Porcel i Miquel Dolç han col·laborat en l’edició de llibres de bibliòfil o d’artista. Gràcies a la seva dona, s’endinsa en l’ambient musical i coneix compositors i músics com Josep Cercós i Lewin-Richter. Per mitjà del seu gendre, el violoncel·lista Pere Busquets, es relaciona amb Àngel Soler, amb el Quartet Sonor i amb Paul Tortellier, i converteix una part del taller en sala d’assaigs. La visita al Liceu després de l’incendi, acompanyat de Pere Busquets i de Montserrat Caballé, l’impressiona vivament i en fa un gravat.

Viatja pel Mediterrani amb l’hel·lenista Alexis Eudald Solà i tots dos realitzen el llibre Empúries, inici d'un retorn, seguit d’una sèrie de gravats de gran format. L’exposició d’aquests gravats, la mostra d’homenatge als 50 anys del seu taller, la sèrie Bodegons i la sèrie Negre sobre Negre han estat exposades arreu del món.