Inauguració de l'exposició
Dos creadors de la fotografia allunyats i pròxims en el temps
Fotografies de dos creadors que saben veure en profunditat una realitat immediata que, capficats pels nostres afers diaris, els altres no sabem percebre. Capacitat del fotògraf realment creatiu que, en moments moltes vegades imprevisibles, sap extreure matèria artística de qualsevol situació. Martí Gasull Coral i Martí Gasull Avellán ens mostren també en les seves obres el pas de l’acció que ha tingut l’art en el temps transcorregut d’una generació a l’altra. Dels anys anteriors a la guerra civil, quan les avantguardes mantenien la il•lusió en una transformació de l’art i del món, a la modernitat difícil que es va anar configurant enmig de les dificultats socials i artístiques establertes per la dictadura franquista i la recuperada democràcia. Tot això conscients que, en el moment de realitzar una fotografia, l’acció del fotògraf és aturar el temps, però d’una manera més manifesta que en qualsevol altre art.
Què aconsegueix el creador fotogràfic amb el seu treball, que pot semblar fàcil i no ho és? Fer-nos descobrir, per sorpresa, allò que crèiem conèixer. En la fotografia queda molt clar un fet que no sempre és apreciable en la pintura i l’escultura: que l’obra d’art parteix sempre de la realitat per crear-ne una altra de diferent, encara que pugui semblar que es tracta de la mateixa. Perquè l’obra artística, en totes les seves manifestacions, és un fet nou que ens obre a un altre espai.
Què tenen en comú Gasull pare i Gasull fill? Al meu parer, que tots dos parteixen del món que considerem real, on estableixen les seves referències. Però, si un té com a camp de treball la ciutat, els seus espais, els seus habitants i el seus objectes, l’altre centra la seva atenció en el retrat. Gasull Coral, inspirat en unes avantguardes que varen portar a terme una gran renovació en la història de la fotografia, cerca el joc de la llum i l’ombra en carrers, espais oberts sota un cel de tardor o el fum de la màquina de vapor del tren, agafant per sorpresa allò que és més senzill: un angle determinat d’una casa, uns fanals, uns racons humils, uns nens que ens miren. Éssers, coses, situacions que, per sorpresa, es transformen als nostres ulls en una altra cosa.
Els retrats de Martí Gasull Avellán no han estat trobats en espais molt diferents ni corresponen a personatges de qualsevol camp, sinó d’uns àmbits concrets: pintors, escultors i altres artistes plàstics, poetes, polítics. I, pel fet que es tracta de personatges reconeguts, trobem que aquestes figures resulten, d’entrada, més realistes. El fotògraf, però, ha sabut aprofundir en la visió de cada personatge i la sorpresa, la creativitat, es dóna en la manera com ha expressat el que té cada un d’ells de més característic i diferent, de personal. Les fotografies constitueixen una mostra de l’art català d’un llarg període: dels que varen formar part de la primera generació renovadora que va aparèixer després de la guerra civil, com els pintors Josep Guinovart i Joan Hernández Pijuan, a les generacions següents, com Sergi Aguilar, Riera i Aragó, Madola. I, amb els pintors i escultors, un historiador de l’art com Daniel Giralt-Miracle, els músics Xavier Benguerel i Mestres Quadreny, els poetes J. V. Foix i Joan Brossa, o els artistes d’altres països Kounelis i Christo.
Aquesta exposició, que correspon a dues èpoques diferents, posa de relleu la diferent empremta que cada moment històric ha posat a les col•leccions dels seus autors, Martí Gasull Coral i Martí Gasull Avellán i, per la seva qualitat, constata el que té l’art de permanent, d’eina valuosa per al descobriment del món i de nosaltres mateixos.
Què aconsegueix el creador fotogràfic amb el seu treball, que pot semblar fàcil i no ho és? Fer-nos descobrir, per sorpresa, allò que crèiem conèixer. En la fotografia queda molt clar un fet que no sempre és apreciable en la pintura i l’escultura: que l’obra d’art parteix sempre de la realitat per crear-ne una altra de diferent, encara que pugui semblar que es tracta de la mateixa. Perquè l’obra artística, en totes les seves manifestacions, és un fet nou que ens obre a un altre espai.
Què tenen en comú Gasull pare i Gasull fill? Al meu parer, que tots dos parteixen del món que considerem real, on estableixen les seves referències. Però, si un té com a camp de treball la ciutat, els seus espais, els seus habitants i el seus objectes, l’altre centra la seva atenció en el retrat. Gasull Coral, inspirat en unes avantguardes que varen portar a terme una gran renovació en la història de la fotografia, cerca el joc de la llum i l’ombra en carrers, espais oberts sota un cel de tardor o el fum de la màquina de vapor del tren, agafant per sorpresa allò que és més senzill: un angle determinat d’una casa, uns fanals, uns racons humils, uns nens que ens miren. Éssers, coses, situacions que, per sorpresa, es transformen als nostres ulls en una altra cosa.
Els retrats de Martí Gasull Avellán no han estat trobats en espais molt diferents ni corresponen a personatges de qualsevol camp, sinó d’uns àmbits concrets: pintors, escultors i altres artistes plàstics, poetes, polítics. I, pel fet que es tracta de personatges reconeguts, trobem que aquestes figures resulten, d’entrada, més realistes. El fotògraf, però, ha sabut aprofundir en la visió de cada personatge i la sorpresa, la creativitat, es dóna en la manera com ha expressat el que té cada un d’ells de més característic i diferent, de personal. Les fotografies constitueixen una mostra de l’art català d’un llarg període: dels que varen formar part de la primera generació renovadora que va aparèixer després de la guerra civil, com els pintors Josep Guinovart i Joan Hernández Pijuan, a les generacions següents, com Sergi Aguilar, Riera i Aragó, Madola. I, amb els pintors i escultors, un historiador de l’art com Daniel Giralt-Miracle, els músics Xavier Benguerel i Mestres Quadreny, els poetes J. V. Foix i Joan Brossa, o els artistes d’altres països Kounelis i Christo.
Aquesta exposició, que correspon a dues èpoques diferents, posa de relleu la diferent empremta que cada moment històric ha posat a les col•leccions dels seus autors, Martí Gasull Coral i Martí Gasull Avellán i, per la seva qualitat, constata el que té l’art de permanent, d’eina valuosa per al descobriment del món i de nosaltres mateixos.