Homenatge a Jassans al Museu de Montserrat
El Museu de Montserrat obre la temporada de tardor amb una exposició antològica dedicada a l’escultor d’Alforja Josep Salvadó Jassans (Alforja, 1938 - 2006), del qual es commemora enguany el desè aniversari de la mort. La mostra, que és també un homenatge a la persona i a l’artista, és fruit del treball dels historiadors Jorge Egea i Adrián Arnau, que actuen com a comissaris, amb el suport de la família Jassans, que ha prestat una bona part de les obres que es mostraran al públic. Estarà formada per prop de 50 peces, que il•lustren els principals arguments de la creació de Jassans i porta per títol La Grècia Imaginada.
La mostra recull una antologia de l’obra de l’escultor, que l’analitza des d’una perspectiva que vol ressaltar el pensament i la filosofia creadora de l’artista. Presenta al públic aspectes complementaris de la seva obra, com són els seus dibuixos, les seves pintures i els seus projectes no realitzats. També hi apareixen altres aspectes del procés de realització de l’escultura, tant de caràcter tècnic com conceptual, ambdós inherents al bon saber de l’ofici de l’escultor, format segons la millor de les tradicions figuratives de casa nostra.
En les obres i en les paraules de Jassans, la referència a Grècia ha estat sempre constant. Grècia, com a model i ideal de perfecció; Grècia, com a desig; Grècia, com a somni... Els grecs antics i l’equilibri entre la ciència i la natura, la intuïció i la raó, l’emoció i la contenció... Tot i així, les circumstàncies van fer que Jassans no viatgés mai a aquest país, i el seu contacte real amb les escultures gregues va tenir lloc únicament mitjançant els viatges a terres italianes de la Magna Grècia o visitant museus d’altres països d’Europa.
A diferència d’altres artistes, al llarg de la història per als quals el viatge a Grècia va suposar una fita a les seves vides, la Grècia de Jassans va ser quelcom d’inabastable, allò que hom desitja però que, per un o altre motiu, esdevé inaccessible. No va poder ser, per tant, una Grècia real, sinó una Grècia imaginada.
A la manera dels grecs antics, l’obra de Jassans és el fruit d’un treball d’alt nivell en la representació de la figura humana, com a resultat principalment d’una reflexió estètica i filosòfica, d’una idea d’entendre i de transmetre el llegat de l’Antiguitat, una devoció per Grècia, una Grècia somniada, viscuda i interioritzada, un concepte sintetitzat per la “mediterraneïtat”, expressió tan present en la formació de la nova figuració catalana de la segona meitat del segle XX.
Deixeble de Rebull, Jassans va ser un artista reconegut, i segurament l’escultor de tota aquesta generació que va crear una obra més assenyada, coherent i honesta amb els principis de persistència de l’esperit clàssic. En poques ocasions trobem escrits els seus pensaments. Com a professor i catedràtic de la Universitat de Barcelona va saber transmetre a diverses generacions el seu saber escultòric i les seves idees estètiques.
Després de Montserrat, l’exposició es podrà veure al Museu Europeu d’Art Modern, institució que ha col•laborat en la mostra, com també ho han fet el Museu Deu del Vendrell, l’Ajuntament d’Alforja i la Diputació de Tarragona.
La mostra recull una antologia de l’obra de l’escultor, que l’analitza des d’una perspectiva que vol ressaltar el pensament i la filosofia creadora de l’artista. Presenta al públic aspectes complementaris de la seva obra, com són els seus dibuixos, les seves pintures i els seus projectes no realitzats. També hi apareixen altres aspectes del procés de realització de l’escultura, tant de caràcter tècnic com conceptual, ambdós inherents al bon saber de l’ofici de l’escultor, format segons la millor de les tradicions figuratives de casa nostra.
En les obres i en les paraules de Jassans, la referència a Grècia ha estat sempre constant. Grècia, com a model i ideal de perfecció; Grècia, com a desig; Grècia, com a somni... Els grecs antics i l’equilibri entre la ciència i la natura, la intuïció i la raó, l’emoció i la contenció... Tot i així, les circumstàncies van fer que Jassans no viatgés mai a aquest país, i el seu contacte real amb les escultures gregues va tenir lloc únicament mitjançant els viatges a terres italianes de la Magna Grècia o visitant museus d’altres països d’Europa.
A diferència d’altres artistes, al llarg de la història per als quals el viatge a Grècia va suposar una fita a les seves vides, la Grècia de Jassans va ser quelcom d’inabastable, allò que hom desitja però que, per un o altre motiu, esdevé inaccessible. No va poder ser, per tant, una Grècia real, sinó una Grècia imaginada.
A la manera dels grecs antics, l’obra de Jassans és el fruit d’un treball d’alt nivell en la representació de la figura humana, com a resultat principalment d’una reflexió estètica i filosòfica, d’una idea d’entendre i de transmetre el llegat de l’Antiguitat, una devoció per Grècia, una Grècia somniada, viscuda i interioritzada, un concepte sintetitzat per la “mediterraneïtat”, expressió tan present en la formació de la nova figuració catalana de la segona meitat del segle XX.
Deixeble de Rebull, Jassans va ser un artista reconegut, i segurament l’escultor de tota aquesta generació que va crear una obra més assenyada, coherent i honesta amb els principis de persistència de l’esperit clàssic. En poques ocasions trobem escrits els seus pensaments. Com a professor i catedràtic de la Universitat de Barcelona va saber transmetre a diverses generacions el seu saber escultòric i les seves idees estètiques.
Després de Montserrat, l’exposició es podrà veure al Museu Europeu d’Art Modern, institució que ha col•laborat en la mostra, com també ho han fet el Museu Deu del Vendrell, l’Ajuntament d’Alforja i la Diputació de Tarragona.
A l’Espai d’Art Pere Pruna fins el 5 de febrer de 2017.